Vivamus atque amemus

Una versió 'moderna' d'aquest poema de Catul, del que els alumnes de B1B teniu ja una traducció, però que, si no, podeu trobar-ne una ací:

Vivamus, mea Lesbia, atque amemus
Rumoresque senum severiorum
Omnes unius aestimemus assis.
Soles occidere et redire possunt;
Nobis cum semel occidit brevis lux
Nox est perpetua una dormienda.
Da mi basia mille deinde centum
Dein mille altera dein secunda centum
Deinde usque altera mille deinde centum!
Dein, cum milia multa fecerimus
Conturbabimus illa ne sciamus,
Aut ne quis malus invidere possit
Cum tantum sciat esse basiorum.

Retorn de la primavera

Iam uer egelidos refert tepores,
iam caeli furor aequinoctialis
iucundis Zephyri silescit aureis.

Ja la primavera ens torna a dur una tèbia escalfor,
ja el furor d'un cel equinoccial
s'apaivaga amb les suaus brises de Zèfir.
(Catul, Odes 46, 1-3)