divendres, de març 30, 2007

Recomanacions



Aprofitant que aquest trimestre els alumnes de B1B heu de llegir una versió adaptada de l'Eneida de Virgili, vos suggerisc ampliar eixa lectura amb la recreació literària que dels amors de Dido i Enees ens fa la Isabel Barceló al seu blog; i sobre Virgili i l'Eneida podeu llegir més ací.

I els de B2B podeu ampliar els vostres temes de Literatura clicant en els enllaços que vos propose:



dimecres, de març 28, 2007

...i a València





Article del Levante-EMV (28/03/2007):

ARQUEOLOGÍA

Hallan una estatua romana de la época imperial y de un metro de altura en pleno centro de Valencia

Los expertos creen que la pieza podría pertenecer a una tumba de carácter monumental ubicada en el barrio de Velluters. Junto a la escultura de mármol han aparecido lápidas con inscripciones.

R. F., Valencia

Una estatua de la época imperial romana de cerca de un metro de altura y fechada, según los primeros datos que se poseen, en el Siglo II d. c. ha aparecido en pleno centro de Valencia, en el barrio de Velluters, en el trascurso de unas excavaciones de carácter ordinario y preceptivas antes de cualquier edificación.

Aunque el hallazgo se producía el pasado viernes no era hasta ayer cuando la Dirección General de Patrimonio daba a conocer la noticia. Sin duda, se trata de un importante hallazgo. Por la importancia de la pieza, su tamaño, su datación pero también por las hipótesis que, de momento, barajan los arqueólogos sobre el lugar de la localización y las sorpresas que el yacimiento podría deparar.

La pieza fue encontrada en lo que se cree fue una necrópolis. De entre los restos hallados, según informaba ayer la Conselleria de Cultura, quien evitó facilitar mayores datos sobre la localización exacta del yacimiento por lógico temor a expolios, destaca la aparición de un probable pozo votivo en el que se encontró la escultura de mármol que representa, posiblemente, a una musa.

La figura estaba dividida en tres trozos que casaban perfectamente. Está carente de cabeza y los antebrazos y ataviada con una túnica, o peplo, vestidura característica de las mujeres romanas adineradas, realizada mediante la técnica de paños mojados, con la que el artista lograba una fiel representación de la anatomía femenina sugerida bajo los pliegues del tejido.

Los arqueólogos no descartaban que la pieza pudiera completarse, así como también que pudieran aparecer otros elementos. De momento y debido a la lluvia caída ayer, las excavaciones han quedado paralizadas. La pieza se encontraba en torno a unos 2,5 metros de profundidad. Estaba rodeada de sillares. Según los primeros indicios, el cementerio habría sido arrasado en el siglo XII.

En el mismo pozo han salido también dos estelas funerarias con inscripciones dedicadas a las mujeres de dos libertos. Este hecho es el que arrastra a una segunda hipótesis, que la pieza pertenezca a una tumba de carácter monumental.

Asimismo, en la intervención arqueológica que está siendo dirigida por Asunción Viñes Pérez y Agustina Herreros Hernández, se han documentado catorce enterramientos de adultos, tanto hombres como mujeres, en fosas con cubiertas de tégulas planas o a doble vertiente, todas sin ajuar, por lo que está por determinar su cronología. También se ha documentado un enterramiento infantil.

La cronología de la necrópolis se remontaría a finales del siglo II o inicios del III d.c. y se amortizaría en el siglo V d.C.

El espacio del yacimiento se situaría en este tiempo al suroeste de la ciudad romana, una zona destacada, que bordearía los canales fluviales que servirían de límite natural a la ciudad y que la salvarían probablemente de las avenidas fluviales. Esta extensa área cementerial fue descubierta ya en los años 40 con motivo una intervención urbanística. La densidad del cementerio es de 1 enterramiento cada 6,8 m2 siempre en un solo nivel, hecho que indica que las tumbas deberían tener algún tipo de señalización que impidiera que las nuevas inhumaciones cortaran a las ya existentes. Estaban organizadas por calles, distribución habitual en las necrópolis de la época. Agustina Herreros Hernández, una de las directoras de la excavación, recordaba ayer a Levante-EMV que desde hace meses se lleva excavando en la zona pero hasta ahora no se habían tenido resultados destacables. Asimismo, destacaba que salvo cambios sustanciales o hallazgos de mayor naturaleza, la excavación podría prolongarse hasta el verano. «No es normal que aparezcan piezas tan grandes. Es pronto para valorar la importancia del yacimiento, dependerá no sólo de otros posibles hallazgos sino también de su pertenencia. Lo que sí está claro es que se trata de un pieza de gran valor que hay que estudiar con detenimiento», añadió Herreros. La estatua ha sido depositada en el Servicio Arqueológico Municipal.



Troballes romanes a Sagunt



Article aparegut al Levante-EMV (23/03/2007):


HALLAZGO ARQUEOLÓGICO

Sagunt planea cambiar el trazado de la N-340 para que se vea la calzada romana
Las nuevas excavaciones revelan que la vía medía 5 metros de ancho

Mónica Arribas, Sagunt

El Ayuntamiento de Sagunt estudia dejar a la vista los restos de la calzada romana atribuidos a la Vía Augusta que se han hallado durante la reurbanización de la antigua travesía de la N-340.

Para lograr este objetivo, el consistorio está valorando la posibilidad de modificar parcialmente el proyecto de remodelación, de manera que los hallazgos no se queden bajo el futuro vial, sino que estén en un amplio tramo de acera, donde sea posible dejarlos visibles en el mismo lugar donde han aparecido.

Esta variación implicaría desplazar los nuevos carriles y zonas de aparcamiento a la parte de la avenida más alejada de los vestigios romanos. Todo ello, en un amplio tramo que iría desde la estación al puente situado frente a la calle Valencia.

Las últimas excavaciones realizadas junto a los restos de la calzada romana han sacado a la luz nuevas losetas en un tramo de unos 17 metros de longitud y casi uno de ancho. Además, han permitido conocer que la vía tenía en total 5 metros de anchura pues se han hallado muros en sus dos laterales que la delimitan y, al parecer, correspondían a las fachadas de unas viviendas realizadas posteriormente.

El arqueólogo que realiza el seguimiento de las obras, Juan Carlos Carrera, apunta que los alrededores del hallazgo están desde ayer totalmente excavados, de acuerdo con las directrices que les marcó la Conselleria de Cultura.





dimarts, de març 27, 2007

El cavall de Troia



Imatge: Trojan Horse, de Jade Christina Green.

I no va tan desencaminada la Jade Christina en aquesta recreació surrealista del mite del cavall de Troia...


dilluns, de març 26, 2007

Els tres-cents espartans




Sobre 300, estrenada aquest cap de setmana proppassat:

La pel·lícula de Zack Snyder sobre la batalla de les Termòpiles, que avui arriba a les cartelleres, és un eficaç relat sobre bons i dolents, molt lligat al món d'avui
La bella mort dels 300
Carles Miralles

Els grecs ja no sabien gaire com havia anat, la batalla de les Termòpiles. De seguida es va convertir en un mite i devia ser aviat usada, ideològicament, segons convenia a qui l'usava. De tota manera, una cosa és clara: els espartans hi van guanyar els perses i, encara que ara corrin alguns historiadors de l'antiguitat a avisar-nos que els perses eren gent civilitzada i no com els presentava la tradició dels grecs, ells ja deuen saber que la història l'han feta sempre els vencedors. I des dels grecs va quedar consagrada com una gesta, la batalla de les Termòpiles, com el mite de 300 espartans que gosaren plantar cara a l'imperi invasor dels perses, un nombrosíssim exèrcit, en deturaren l'avançada i moriren com a herois defensant el congost de Portescaldes.

D'altra banda, 300 --els 300 espartans que al final defensaren el pas, únics entre els 4.000 grecs que s'hi havien congregat, segons Heròdot--, és un film que no és certament històric sinó decididament èpic; no explica un moment de la història antiga sinó que proposa un relat cinematogràfic a uns espectadors d'ara mateix.

Zack Snyder se'n serveix per a l'exaltació d'uns valors: morir per la pàtria, l'honor i la llibertat, la glòria. Glory és la paraula que he sentit més vegades, en boca sobretot de Leònides (Gerald Butler), el rei i general dels espartans. Amb earth i freedom. La terra i l'aigua les exigeix l'invasor persa, el rei Xerxes (Rodrigo Santoro), en senyal de submissió. I els espartans responen sacralitzant la llibertat de la terra; això els espartans bons, que són els guerrers, els 300 que resisteixen fins a la mort, i no els polítics, corruptes i traïdors. Aquesta resistència, els altres grecs, que es retiren en saber que els perses han trobat un altre camí i els estan rodejant, entenen que és inútil, però Leònides exhorta els seus soldats i els espectadors en el sentit que no ho és perquè els comportarà la glòria, i, a més, és presentada com a necessària per al triomf final dels grecs sobre els perses en la batalla de Platea.

És una història de bons i de dolents, del valor heroic que s'oposa des de la inferioritat a la covardia dels poderosos. Dels de fora i dels de dins. La traïció, a més de l'inventat Teró, la representa també el tradicional Efialtes, que prové d'Heròdot i que a la pel·lícula han convertit en estrafet i lamentable.

Una història de bons i de dolents, d'exaltació de la mort per la pàtria. Molt ben contada també per un altre invent, el de Dílios, interpretat per David Wenham; Dílios és un dels 300 però, ferit, és preservat per Leònides de la mort perquè porti la notícia a Esparta. Així, esdevé el narrador, la veu que explica la contalla bèl·lica, i al final qui pregona el lligam entre els morts a les Termòpiles i els vencedors de Platea.

Però, on són Marató i Salamina? Ni Marató surt com a paral·lel atenès de la gesta espartana ni Salamina, entre les Termòpiles i Platea, és celebrada com a victòria. Només la bel·licositat d'Esparta correspon a l'elogi de la mort i de la glòria, a l'exaltació del que els guerrers espartans anomenen "la bella mort". Hi ha altres perspectives que permeten enfocar el concepte èpic des de l'òptica dels usos que en feren els grecs del segle V aC. Cosa que no és possible des de la d'aquesta pel·lícula, tota desplegada des de la contundència de tenir tan clar on són els bons i on els dolents. I aquest és potser el perill perquè encara hi ha perses, i previsiblement també espartans; i que continuïn sent tan dolents i tan bons, ara com sempre, en l'art del relat i de la tècnica cinematogràfica al darrere. O dit d'una altra manera, que tornin els herois i que, després de la ferotgia d'Aquil·les, se'ns proposi la mort per la pàtria amb un llenguatge tan indiferent als matisos, i tan eficaç.



[Via Els dies de Dèdal]

dijous, de març 22, 2007

Friné o el reto de la belleza



Imatge: Phryné devant l'aréopage, per J.L.Gérôme (1861)

Friné era la modelo y amante de Praxíteles. Su belleza era celebrada por todos y por ella misma, sin duda menos modesta de lo que aconsejan los manuales.

Un día la asamblea de sabios atenienses, hartos de oírla decir que ella era más hermosa que nadie, la acusaron de blasfemia en un cielo tan lleno de diosas como el suyo, sobre todo de diosas tan poco ajenas a los deseos humanos. Cuando, ante el areópago, el defensor de Friné se quedó sin argumentos, optó por quitar a Friné la ropa con que ocultaba su desnudez. La asamblea de jueces, ante la maravilla de un cuerpo perfecto, abandonó toda idea de impiedad.

Jean-Léon Gérôme pintó el episodio en 1861 y desató otro escándalo. El público parisiense se identificó con los barbudos que miran a la chica y se sintió tratado de rijoso. Gérôme era un virtuoso en la materia y en ese juego fue luego aún más lejos cuando en 1890 pintó Pigmalión y Galatea, en la que el escultor besa su escultura y hace que ésa cobre vida. Se cerraba así un círculo que se había abierto en Cnido 2.300 años antes.

[Font: El País]

dimecres, de març 21, 2007

Retorn de la primavera




Iam uer egelidos refert tepores,
iam caeli furor aequinoctialis
iucundis Zephyri silescit aureis.

Ja la primavera ens torna a dur una tèbia escalfor,
ja el furor d'un cel equinoccial
s'apaivaga amb les suaus brises de Zèfir.
(Catul, Odes 46, 1-3)


dimarts, de març 20, 2007

Mirant cap endarrere




Mentre esperem el retorn a classe i l'inici de la darrera avaluació no està malament una ullada cap endarrere...

dijous, de març 15, 2007

Les idus de març



"Així, doncs, per tal que August no fos nat de sement mortal, calia que Cèsar esdevingués déu...I tot just això havia dit Júpiter, que la nutrícia Venus es va presentar al bell mig de la seu del senat sense que ningú la veiés i va arrabassar del cos la recent ànima del seu Cèsar i, no permetent que es disolgués en l'aire, la va enlairar fins als estels del cel." (Ovidi, MetamorfosisXV, vv.760-846)

I hui, 15 de març, n'és l'aniversari, de l'assassinat de Cèsar, un dia com aquest de l'any 44 a.C., i l'alexandrí Kavafis (1863-1933) ens ho recorda en un poema traduït per Alexis E. Solà i que és alhora un advertiment i un càntic vetllat a les bondats de l'auream mediocritatem:

IDUS DE MARÇ
Tem les grandeses, ànima
I les teves ambicions, si vèncer-les
no pots, segueix-les, dubtosa i assenyada.
I com més endavant vagis,
més caldrà que estiguis atenta i vigilant.
(...)



dilluns, de març 12, 2007

Incitació a l'estudi



"Treballa, ase, treballa com jo he treballat, i en trauràs profit."

Supose que amb tots els exàmens que heu tingut i amb els que vos queden, sobretot el de Llatí, no estareu molt tranquils aquests dies, en els que a més ja es percep la festa i la disbauxa.

Això, però, és normal, i sempre els ha passat als estudiants de totes les èpoques, així que, per a animar-vos una mica, ací vos deixe un inspirador graffito escolar que fa vint segles algun estudiant li va dedicar a un altre en una paret de la Domus Gelotiana, al turó del Palatí (Roma), amb un missatge subliminal força clar per a incitar-lo a esforçar-se en l'estudi.

Per cert que el dibuix representa a un ase lligat a una roda de molí, a la que dona voltes per a moldre-hi el blat i traure'n la farina...