diumenge, d’abril 29, 2007
divendres, d’abril 27, 2007
Tarragona, segle I
24/04/2007 21.10
Comunicació // Tarragona
TV3 estrena dijous la sèrie "La Via Augusta"
Amors, passions, desig, lluites de poder i ambició són la matèria primera de "La Via Augusta", una producció de ficció ambientada a la Tàrraco romana que TV3 estrena aquest dijous a les 22.15. La nova sèrie, escrita per Joaquim Oristrell i dirigida per Sònia Sánchez, gira al voltant de les relacions entre una família de senyors romans que arriba a Catalunya acompanyant el cèsar i els seus esclaus.
"Malgrat estar ambientada a l'època dels romans, 'La Via Augusta' és una història actual perquè tot i que han passat més de 2.000 anys els sentiments humans continuen sent els mateixos", ha comentat Joaquim Oristrell en l'acte de presentació de la sèrie, aquest dimarts al migdia a Tarragona.
Oristrell, creador de la idea i autor dels guions juntament amb Enric Gomà, ha puntualitzat que la nova sèrie no és una història de la Història sinó sobre relacions humanes, i ha recordat també que els imperis han existit sempre. "Ara el cèsar seria George Bush i la romanització, anar buscar petroli a l'Iraq".
La directora de la producció, Sònia Sánchez -que ja havia treballat amb Oristrell a "Majoria absoluta"- ha destacat la qualitat de la feina que s'ha fet des d'ambientació i vestuari per recrear amb fidelitat l'època, i també el luxe de poder rodar amb un repartiment que encapçalen figures tan conegudes com Anna Lizaran, Francesc Garrido, Mònica López, Jordi Bosch, Ferran Rañé, Albert Ribalta, Cristina Plaza, Toni Sevilla i Alícia Pérez.
Tots donen vida a una història que arrenca amb l'ordre del cèsar August (Jordi Bosch) al seu metge Pompeu (Francesc Garrido) de traslladar-se a Tàrraco, on ell pensa instal·lar-se. Pompeu farà el viatge acompanyat de la seva família i de vuit esclaus ibers.
Francesc Escribano, director de TV3, ha reafirmat l'aposta que la cadena fa per "La Via Augusta", "una sèrie arriscada, però de molta qualitat i que esperem que ajudi també a despertar l'interès dels espectadors per la història, i en concret per l'època romana a Catalunya".
Per incentivar aquesta curiositat dels espectadors, després de l'emissió del capítol, d'una hora de durada, TV3 estrena, com a complement de la sèrie, "A la romana", un espai divulgatiu de 15 minuts que cada setmana explicarà amb ironia però també amb rigor històric com era la vida quotidiana dels romans a casa nostra en àmbits com la cuina, l'educació, el poder, el matrimoni o l'esport.
El nou programa és dirigit per Oristrell i presentat per Enric Calpena amb la col·laboració d'Oriol Grau i Alexandra Palomo.
Etiquetes de comentaris: història, Tàrraco, tv
Publicat per
deplat3@gmail.com
a
16:58
0
comentaris
dijous, d’abril 26, 2007
Ludi Saguntini
Sagunto reedita sus clásicos
Más de 120 colegios recorren en dos días las propuestas lúdicas, formativas y teatrales de la Semana de Cultura Clásica de la capital comarcal
MARINA COSTA/ SAGUNTO
Más de 2.500 alumnos procedentes de 120 colegios de toda la Comunitat han pasado por la Semana de Cultura Clásica de Sagunto durante sus dos primeras jornadas. Talleres, teatro y múltiples actividades han trasladado a la ciudad hasta la antigüedad en esta nueva etapa del exitoso Ludi Saguntini.
Tal es la transformación que se vive cada año en la capital comarcal, que ayer Sagunto recibió la visita de varios representantes de la Conselleria de Cultura, junto con los directores y responsables de este proyecto sin precedentes.
Tampoco faltaron a este ‘‘día educativo’’ todos los estamentos implicados, incluidos padres y madres. El Festival de Teatro Grecolatino, que se celebra en el teatro romano de Sagunto, prosiguió con su programación con la interpretación de Lisístrata, de Aristófanes, y Medea, de Eurípides. Hoy los miles de estudiantes podrán disfrutar de Electra de Sófocles y Mostellaria de Plauto.
Los talleres de indumentaria, tiempo, cocina o juegos hacen cada día las delicias de grandes y pequeños. Las tres propuestas que se estrenan este año también han conseguido entusiasmar a los estudiantes con temas tan atractivos como la magia, la cosmética antigua y el Olimpomenuts, esta última preparada para escolares de infantil, de tres a cinco años.
Más juegos para aprender
‘‘Hemos pasado de los ocho talleres del año pasado a los once de esta edición y están teniendo todos muchísimo éxito’’, según explica José María Rubio, uno de los organizadores.
Otra novedad es la incorporación de nuevos espacios de la ciudad para la materialización de esta propuestas educativas, cuya máxima es subrayar el aspecto lúdico de la enseñanza. Varios talleres utilizan las instalaciones del mercado de Sagunto, mientras el resto se divide por zonas como la Glorieta, Capellà Pallarés o los institutos participantes. Muchos elementos de aquellas culturas perviven en nuestros días o han evolucionado de forma sorprendente.
Los jóvenes rastreadores de conocimientos descubren en la Semana de Cultura Clásica qué comían los romanos y como celebraban sus conocidos banquetes, cómo se vestían en la Grecia clásica, a que jugaban los niños en aquellos periodos y cuál es la rica herencia que dejaron aquellas nobles culturas.
El reparto del calendario, la ciencia del momento o cuáles eran los secretos de belleza de aquellos hombres y mujeres son algunos de los datos que se desvelan en cada una de estas propuestas. Los Ludi Saguntini 2007 esperan una importante afluencia a lo largo de la semana de nada menos que 12.000 alumnos, procedentes de multitud de centros educativos.
Y es que esta semana cultural se ha convertido, nunca mejor dicho, en todo un clásico.
Etiquetes de comentaris: actualitat, clàssiques, cultura
Publicat per
deplat3@gmail.com
a
12:11
0
comentaris
dimarts, d’abril 24, 2007
Ettore e Andromaca (1966)
Una altra visió moderna d'un tema clàssic, en aquest cas també del cicle troià: l'acomiadament (VI, 390-430) d'Hèctor i Andròmaca, descrit per Homer a la Ilíada i re-interpretat ara pels pinzells de Giorgio de Chirico.
Etiquetes de comentaris: art, Chirico, Ettore e Andromaca
Publicat per
deplat3@gmail.com
a
0:01
0
comentaris
divendres, d’abril 20, 2007
Naixement d'un imperi
victorem terris impositura pedem.
Cuncta regas et sis magno sub Caesare semper,
saepe etiam plures nominis huius habe
Estava naixent-hi una ciutat que --qui hauria pogut creure-s'ho aleshores?-- anava a aixafar victoriosa tota la terra. Tu, Roma, regeix tot l'univers sempre sota el gran Cèsar August i que també hi tingues sovint a moltíssims d'aquest nom. (Ovidi, Fasts IV, 857-860)
Etiquetes de comentaris: aniversari, història, Roma
Publicat per
deplat3@gmail.com
a
0:54
0
comentaris
dijous, d’abril 19, 2007
Estic malaltó
Sent no haver-vos pogut avisar, però ahir em vaig alçar amb lumbàlgia i hui, tot i que esperava estar millor i anar a classe, em trobe igual, així que ací estic, tancat a casa per segon dia consecutiu :(
En fi, que està molt bé això de mens sana in corpore sano, però ningú no m'havia avisat de què passar-me'n in corpore sanando podia acabar així...i tot per no haver fet cas de l'Apol·lo dèlfic: Μηδέν ἄγαν (medén ágan, "res en excés").
Etiquetes de comentaris: avís, Llatí I, Llatí II
Publicat per
deplat3@gmail.com
a
11:03
0
comentaris
dimecres, d’abril 18, 2007
El món dels morts

Topografia del món subterrani i camí que hi segueix Eneas, descrit per Virgili al llibre 6 de l'Eneida.
Etiquetes de comentaris: lectura, Literatura, Llatí I
Publicat per
deplat3@gmail.com
a
23:15
0
comentaris
Roman Polanski i Pompeia
Levante-EMV (17/04/2007)
Polanski rodará «Pompeya» en Alicante con 130 millones tras descartar Italia
El rodaje se prolongará durante cinco meses
OTR/Press, Los Angeles.
Los estudios de La Ciudad de la Luz de Alicante son el escenario elegido por el cineasta Roman Polanski para rodar Pompeya, la versión cinematográfica de la exitosa novela de Robert Harris. El film, con guión de Polanski y el propio Harris, relata los dos últimos días de la ciudad romana antes de la trágica erupción del Vesubio, que el 24 de agosto del año 79 acabó con la vida sus miles de habitantes y sepultó la ciudad bajo un mar de lava y cenizas, perpetuándola tal y como era a través de los siglos.
La película que, según una información publicada por Variety, tiene un presupuesto de 130 millones de dólares, será una superproducción épica con un calendario de rodaje de nada más y nada menos que cinco meses, la mayoría de ellos en territorio español. Los trabajos para seleccionar las localizaciones comenzaron el mes pasado, cuando Allan Starski, el diseñador de decorados de Polanski se trasladó a explorar la verdadera Pompeya y viajó hasta Nápoles para ver los restos romanos que se encuentran junto al Museo Arqueológico.
Pero tras los primeros bocetos y mediciones, y pese a que el Gobierno italiano ofreció importantes incentivos a los productores para rodar la película en lo que fue Pompeya, la elección de Polanski para acometer la mayor parte del rodaje --se habla incluso de un 90%-- es la Ciudad de la Luz.
Una vez elegidas las localizaciones, ahora Polanski y su equipo deben decidir el reparto, del que sólo se sabe que buscan a una gran estrella de Hollywood para dar vida a Marco Attinio Primo, el joven ingeniero romano que fue enviado a Pompeya unos días antes de la devastadora erupción.
Etiquetes de comentaris: cinema, Literatura, Pompeia
Publicat per
deplat3@gmail.com
a
0:05
0
comentaris
dilluns, d’abril 16, 2007
La Gàl·lia pre-romana
Etiquetes de comentaris: Cèsar, història, Llatí II
Publicat per
deplat3@gmail.com
a
23:31
0
comentaris
Campanyes de Cèsar
Etiquetes de comentaris: Cèsar, història, Llatí II
Publicat per
deplat3@gmail.com
a
23:28
0
comentaris
dimarts, d’abril 03, 2007
Las curvas del mármol
El País, 21/03/2007
(Edició impressa)
Secció: Cultura.
Pág. 55
Las curvas del mármol
ESTELA OCAMPO
Praxíteles, cuya vida como la de la mayoría de los artistas griegos está bastante teñida de fantasia, es conocido como el primer escultor en realizar un desnudo femenino, la Afrodita de Cnido. El hecho no es anecdótico porque los griegos habian representado el cuerpo masculino desnudo desde sus primeras esculturas arcaicas, pero el femenino habia aparecido siempre cubierto de ropa, aunque a finales del siglo V estos ropajes desnudaran más que cubrieran.
La aparición del desnudo femenino implicaba un cambio de mentalidad y un ideal cultural que pasaba de ser representado por el atleta, viril encarnación de los valores cívicos de la polis —entre los cuales la guerra, que en la cultura griega era concebida en términos civilizadores—, a un ideal humano afeminado, para el cual los valores del arte y del pensamiento cuentan más que los atléticos. Praxíteles prefería la escultura en marmol al bronce más propio del siglo V, e incluso su concepción del modelado, muy sutil, con suaves pasajes de la oscuridad a la luz, llevó a que algunas de sus esculturas estuvieran policromadas por Nicias, un famoso pintor.
Praxíteles parte del clasicismo pero apunta al helenismo. En el siglo V antes de Cristo, Policleto, autor del Doríforo, una escultura que dominó todo el siglo, como el Hermes de Praxíteles lo haría en el siglo IV, escribió un libro, el Kanon o Regla, donde establecía las relaciones de proporción mutua entre las diferentes partes del cuerpo humano, normativas y matemáticas, introduciendo un naturalismo idealizado que buscaba conciliar la observación de la naturaleza con un ideal de belleza, el del atleta fuerte y maduro. Praxíteles une también la observación de la naturaleza con el ideal de belleza, pero no le interesa el atletismo con todo lo que conlleva. Sus dioses son jóvenes y esbeltos, animados de un movimiento ondulante y sensual que sería conocido en la posterior historia del arte como “curva praxiteliana”, una línea que recorre todo el cuerpo dotándolo de un ritmo flexible. Incluso Apolo, el dios representado por Fidias potente y bello, es presentado por Praxíteles en el Apolo Sauróctono como un adolescente sin musculatura y en una actitud juguetona, apoyado en un tronco de árbol mientras persigue una lagartija con una flecha. Para Praxíteles los dioses ya no son encarnaciones místicas de fuerzas abstractas sino seres con intensidad y humanidad.
Los ideales de la polis del siglo V habían caído en descrédito y una época de mayor ambigüedad, que comenzaba a descubrir el individualismo y el placer estaba en ciernes. Praxíteles es no solamente un gran escultor, sino también un verdadero innovador que plasmó en sus obras una nueva visión del arte y de la vida. - - - Estela Ocampo es profesora de Teoría del Arte en la UPF.
Etiquetes de comentaris: art, Praxíteles
Publicat per
deplat3@gmail.com
a
10:14
0
comentaris




