divendres, de desembre 14, 2007

Alexander the Great
(per Iron Maiden)




Heavy metal i cultura clàssica...

[Vist a Historia Clásica]


divendres, de novembre 02, 2007

P.A.U. 2007-2008



Tot i que és massa prompte per a parlar-ne, dimarts proppassat va haver-hi a València una reunió sobre les PAU 2007-2008, que continuen tenint el mateix tipus d'examen de Llatí que fins ara.

Pel moment, i a banda de les estadístiques (juny i setembre) o del programa de mínims exigibles per a passar la prova, el que ens interessa és veure-hi les errades més freqüents que s'hi cometen, i que en el document que se'ns va donar en mà són les següents:

Sintàxi:

  • Omissió del tipus d'oració subordinada i de la seua funció.
  • Confusió dels nexes subordinants.
Morfologia:
  • Anàlisi incompleta: no s'hi diuen totes les possibilitats morfològiques.
  • Morfologia verbal: confusió entre l'indicatiu i el subjuntiu.
Lexicologia:
  • Derivació sobre el preverbi i no sobre el verb simple.
  • Sinònims en lloc de derivats.
Literatura:
  • Qüestió sovint en blanc.
  • Confusió d'autors i obres, sense lligar-los amb el gènere literari corresponent.
  • Errades d'expressió i redacció.
Així que això és el que sobretot ens caldrà vigilar.


dilluns, d’octubre 22, 2007

Los clásicos miran al futuro

Los clásicos miran al futuro

Valencia acoge desde hoy el XII Congreso Español de Estudios Clásicos , repleto de innovaciones. Teatro, talleres didácticos y visitas culturales complementan la cita.

Ricardo Rodríguez, Valencia.

Valencia se convertirá desde hoy en la sede del XII Congreso Español de Estudios Clásicos, el primero que se celebra en la Comunitat Valenciana, y también el primero en el que se intentará mezclar la vertiente más seria de este tipo de reuniones con otra más lúdica y actual, intentando acercar las diversas disciplinas que componen el congreso a un público más amplio.

La cita llega a Valencia de la mano del profesor Jaime Siles, miembro de la Sociedad Española de Estudios Clásicos (SEEC), y como explica Miguel Requena, secretario del congreso, «la intención es mantener el carácter de un encuentro como éste, donde principalmente se junta gente de toda España y de otros países que intercambia conocimientos sobre diversas disciplinas clásicas, desde la Filología a la Filosofía o la Lingüística. Para ello, contamos este año con más de 600 investigadores, y la colaboración de diversas universidades».

La estructura habitual, de comunicaciones y ponencias, se mantiene, y se desarrollará durante los días que dura el congreso, pero la intención de los organizadores valencianos es ir «más allá». Para ello se ha programado un viaje a Alicante en la tercera jornada, la del miércoles. La idea es dar a conocer a los participantes los ecos de la vieja Lucentum, visitar el Museo Arqueológico y posteriormente la Alcudia de Elx, lugar emblemático desde el punto de vista histórico y arqueológico.

Quienes no opten por esta escapada, tienen una alternativa consistente en la representación de Lisístrata, en Cheste, que realizarán alumnos de bachillerato. El teatro también estará presente en el Hipólito que un grupo de alumnos estrenará en el Palau de la Música, en este caso en la jornada del jueves.

Las representaciones teatrales estarán acompañadas de diversos talleres, con acceso libre. Todos ellos están impulsados desde diversos grupos escolares, mostrando una tendencia cada vez más evidente: «Los profesores de latín y griego en los institutos se han dado cuenta de que las asignaturas han de ir más allá de tener al alumno declinando durante una hora, y de que, para bien o para mal, estamos en un mercado, y hay que saber vender. Es así como han surgido iniciativas, talleres, obras de teatro, que suelen tener mucho más éxito que las simples clases» .

El congreso ofrecerá una muestra de talleres de cocina romana antigua, indumentarias romana y griega, caligrafía latina o construcción de mosaicos, y un gran broche final, con la escenificación de una boda romana el día de la clausura, viernes 26. El acto final estará presidido por el rector de la Universitat de València, Francisco Tomás, cerrando una semana que no se inicia exenta de polémica: «Algunos miembros de la SEEC no ven con buenos ojos estas innovaciones, pero creemos que son buenas para acercar el congreso al público, sin perder el rigor propio del ámbito universitario»

dimarts, d’octubre 16, 2007

Cuneus





Resistiríeu vosaltres l'atac d'una formació romana en cuneus ('cunya')? Proveu-ho en aquesta filmació de la Ermine Street Guard, un grup anglès de reconstrucció històrica.


dimecres, d’octubre 10, 2007

César, la biografía definitiva



Comentari publicat per Koenig el 5 d'octubre a HISLIBRIS, libros de historia, libros con historia:

CESAR, LA BIOGRAFÍA DEFINITIVA. Por Adrian Goldsworthy.

El pasado martes 2 de octubre tuvo lugar, en el salón de grados del CEU San Pablo, la presentación del libro titulado "Cesar, life of a Colossus", de Adrian Goldsworthy, publicado en España por la Esfera de los libros como "César, la biografía definitiva".

Adrian Goldsworthy es Doctor en Historia por la Universidad de Oxford, especializado en el campo de la historia militar antigua, es uno de los mas importantes expertos en historia militar romana, como avalan las múltiples obras por él publicadas, de las que existen al menos cuatro traducidas al español: "Las Guerras Púnicas", Ariel 2002; "El Ejército Romano", Akal 2005; "Grandes Generales del Ejército Romano: Campañas, Estrategias y Tácticas", Ariel 2005; y finalmente "Cesar, la Biografía Definitiva", que acaba de publicar La Esfera de los Libros.

Tras las presentaciones preliminares, que no estuvieron exentas de cierta discrepancia con el título dado a la obra en español, tomó la palabra el Dr. Goldsworthy, y de inmediato obró su magia. No hay nada mas interesante que escuchar hablar a alguien sobre un tema que le apasiona, y la clase magistral, porque no se le puede dar otro nombre, que dio Goldsworthy sobre César fue interesante a la vez que amena, ya que el autor, lejos de limitarse al mundo académico y especializado, escribe y habla para todos.

Goldsworthy presentó su obra como un trabajo que pretende aunar las dos facetas de César: el político y el militar. Ambas facetas, sostiene, eran indiscernibles en la sociedad romana de la época. Para ello ha utilizado tanto fuentes de la época como su propio análisis y razonamiento. Explicó por ejemplo el valor que puede tener el rumor, el comadreo, para entender como era una sociedad, desvelando las mentiras (o verdades) que se consideraban escandalosas o simplemente interesantes. Explicó también la habilidad de César como propagandista de si mismo, sin poder evitar la referencia a la anécdota de los piratas, pero razonando un poco mas ¿Quién la contó? Los piratas no pues estaban muertos, los compañeros de viaje de César no pues habían ido a por el rescate ¿César? ¿Podemos asegurar que es cierta? A raíz de esto comentó con detalle la habilidad de César como propagandista de si mismo, narrando los sucesos pero dejándolos también en el aire, para que cada cual imagine lo que quiera.

(Continua llegint)


dijous, d’octubre 04, 2007

Vivamus atque amemus




Una versió 'moderna' d'aquest poema de Catul, del que els alumnes de B1B teniu ja una traducció, però que, si no, podeu trobar-ne una ací:
Vivamus, mea Lesbia, atque amemus
Rumoresque senum severiorum
Omnes unius aestimemus assis.
Soles occidere et redire possunt;
Nobis cum semel occidit brevis lux
Nox est perpetua una dormienda.
Da mi basia mille deinde centum
Dein mille altera dein secunda centum
Deinde usque altera mille deinde centum!
Dein, cum milia multa fecerimus
Conturbabimus illa ne sciamus,
Aut ne quis malus invidere possit
Cum tantum sciat esse basiorum.


dilluns, de setembre 24, 2007

Síndrome d'Ulisses



El punt nº 433 (23-29 març 2007), p.13.

En una revista de psiquiatria, llegeixo que el problema mental més freqüent dels immigrants respon a un nom literari: síndrome d'Ulisses, definit com un estrès crònic i acumulatiu, caracteritzat per un dol interior que s'expressa en forma de tristesa i desolació. Una desolació arrelada en una suma de sentiments negatius: fracàs, soledat, isolament, rebuig, incertesa. I manifestada en plors, mals de cap, ansietat, obsessions, fatiga, pèrdua de memòria, irritabilitat (això que ens molesta tant: un immigrant fent mala cara).

Que els immigrants puguin tenir depressions profundes ja constitueix una sorpresa. Confesso que no se m'havia acudit que ells també podien ser víctima de les nostres psicopatologies habituals. Sense haver-hi pensat gaire, per no dir gens, donava per fet aquell tòpic que diu que els miserables no tenen problemes psíquics, perquè prou feina tenen a resoldre els neguits de la supervivència: menjar i aixoplugar-se.

Un tòpic que, per cert, s'origina en un curiós prejudici, ja que parteix de la base que els miserables d'avui estan situats en una escala evolutiva anterior a la nostra: més pròxims, doncs, als ancestres animals dels quals procedim (igual que els nostres avantpassats d'ahir, molt més pobres i retardats que nosaltres, dels qua1s també es diu que no tenien temps de tenir depressions).

Però el que m'ha cridat més l'atenció d'aquesta síndrome és, naturalment, el nom: la referència al protagonista de l'Odissea, l'astut Ulisses (Odisseu, en grec) un dels herois de la guerra de Troia. L'heroi que va determinar, precisament, la victòria dels aqueus sobre els troians, en inventar l'estratègia --tan habitual en les relacions humanes-- del regal enverinat: el cavall de fusta on ells s'havien amagat per poder entrar a la ciutat i destruir-la.

Després de la guerra, Ulisses i els seus companys naveguen mar enllà amb la pretensió de retorn a Ítaca. I no se'n surten. Vaguen durant anys sense nord, d'illa en illa, lluitant contra aquells que els consideren invasors o lladres, castigats pels mals vents i les tempestes causades per la tírria de Neptú. Devastats pel destructiu consol deles drogues (a l'illa dels menjadors de lotus), alterats per poders que els afalaguen per esclavitzar-los (Circe), enganyats per les sirenes, compartint les tristeses dels morts. A l'illa de Calipso, Ulisses passa els dies contemplant «la mar infecunda», víctima de la depressió: «Cortrencant-se a força de plors i gemecs i tristesa.»

En un altre episodi, el ciclop Polifem, el gegant d' un sol ull, els atrapa robant menjar a la seva cova. Hi han arribat famèlics, però ell no els perdona. Se'n menja uns quants i reserva els altres. Per alliberar-se'n, l'emborratxen (al final li cremaran l'únic ull amb una estaca inflamada). Xop de vi i alegroi, Polifem pregunta a Ulisses com es diu. I la resposta explica per què s'anomena síndrome d'Ulisses la depressió dels emigrants que no poden fer front al fracàs (n'hi ha molts que no se'n surten); que no resisteixen la llunyania dels parents, la soledat o la indiferència; que no aguanten el cansament constant, l'estrès continuat, el temor i el neguit de viure en un lloc desconegut i estrany; que no poden sobreposar-se a l'explotació, a l'amuntegament en pisos petits i a les dificultats econòmiques duplicades pel fet que han d'enviar diners a casa. «Em dic Ningú i Ningú tots m'anomenen», respon Ulisses al colossal ciclop que pretenia cruspir-se'l.

Ningú és aquell a qui tothom veu però ningu mira. Ningú es l'invissible, el que nomes serveix per a treballar.

Antoni Puigverd, escriptor
(apuigverd@presencia.com)


divendres, de setembre 14, 2007

Inici de curs


Quina millor manera de començar el curs aquest divendres (o 'dia de Venus', en llatí dies Veneris) que reproduint-hi el Naixement de Venus de Sandro Botticelli (1484)?

dijous, de juny 28, 2007

Fi de curs




«Odisseu i Calipso», per Max Beckmann (1943)

Fi de curs...almenys fins a setembre.

Que passeu tots un bon estiu, i ens hi veiem a la tornada.


divendres, de juny 15, 2007

Traducció de Selectivitat (II)



I ací està la traducció del segon text:

El més veloç de tots els animals, i no només dels marins, és el dofí; més rabent que un ocell, més ràpid que un dard i, si no tingués la boca molt per sota del seu morro, gairebé a meitat del seu ventre, cap peix se salvaria de la seva velocitat...El dofí no és un animal només amic dels humans, sinó també de la música... (Plini, Història natural IX, 20 i 24)


dijous, de juny 14, 2007

Traducció de Selectivitat (I)



Ja ho sabeu, que les meues no són unes traduccions al peu de la lletra...

Cèsar prohibeix taxativament a Cassivel·laune de fer-li cap mal a Mandubraci. Rebuts els ostatges, porta l'exèrcit de tornada cap al mar i hi troba les naus ja reparades. En haver-les avarades, com que hi tenia un gran nombre de captius i algunes naus s'havien perdut a causa de la tempesta, decideix fer tornar l'exèrcit al continent en dos viatges. (Cèsar, BG V 22,5 - 23,1)


dimecres, de juny 13, 2007

Les P.A.U.



Vinyeta de Forges a El País (13/06/2007)

Espere que vosaltres no hi feu igual...


dilluns, de juny 04, 2007

Danaë (1907)





També el mite de Dànae i la pluja d'or ha sigut recollit pels artistes moderns: en aquest cas, per August Klimt.

divendres, de maig 25, 2007

No al conciertazo




També nosaltres ens sumem a la protesta contra aquesta injusta mesura política --que no educativa-- d'un govern de dretes que, en veure's en perill de perdre les eleccions, vol deixar les coses lligades en favor dels seus 'amics'.

dimarts, de maig 22, 2007

Nou Museu Històric de Sagunt



Levante-EMV, 22/05/2007

El Museu Històric de Sagunt abre sus puertas tras 17 años sin sede y cuatro de obras
Mónica Arribas, Sagunt

El nuevo museo arqueológico de Sagunt abrió ayer sus puertas, diecisiete años después del derrumbe del anterior edificio y tras casi cuatro años de obras para rehabilitar su nueva sede: La casa señorial del Mestre Peña, datada entre los siglos XIV y XV.
A escasos días para las elecciones, el ahora denominado Museu Històric de Sagunt (MUHSAG) inició su andadura con la visita de la secretaria autonómica de Cultura, Concha Gómez y la alcaldesa de Sagunt, Gloria Calero, entre otros. Las sonrisas y el buen ambiente prevalecieron, a pesar del reciente cruce de declaraciones entre los responsables de la conselleria y el ayuntamiento por los retrasos de última hora en la apertura del edificio, debido a ciertos trámites burocráticos. La Generalitat ha invertido casi 2 millones de euros y espera a unos 100.000 visitantes en su primer año de funcionamiento.

Gómez fue la única que reunió a los medios de comunicaciones para hacer declaraciones y, a preguntas de los periodistas, aseguró que esa misma mañana se había entregado el plan de emergencia solicitado por las autoridades municipales.

Gómez confirmó que la intención de su equipo es abrir el museo por las noches, cuando haya representaciones del festival Sagunt a Escena, hasta el inicio de los espectáculos. Y apuntó que con la apertura del museo «Cultura ha cumplido casi todos sus compromisos con la ciudad en esta legislatura. Nos falta lograr la propiedad de la Gerencia, que en pocos meses podrá ser de la Generalitat, pero el proyecto de uso para convertirla en el Campus de la Ciudad de las Artes Escénicas se ha seguido haciendo. Además, hemos llegado a un acuerdo con la Sepi para comprar la Nau y se han desafectado los terrenos que no nos hacían falta».
Respecto a las posibles compensaciones a los propietarios de ese suelo que, inicialmente, se reservó a la Ciudad del Teatro, la responsable de Cultura aseguró que «aún no nos hemos sentado con ellos y habrá que calcularlo». También reiteró su compromiso de organizar en Sagunt la conocida muestra de arte sacro La Luz de las Imágenes y prometió un plan director de patrimonio.


dimarts, de maig 15, 2007

Carrer d'Homer




Home, està bé que se'n recorden, dels autors clàssics, però tal i com està el pati, dic jo: ¿estaran referint-s'hi al nostre Homer, el rapsoda cec, o a Homer...Simpson?

dilluns, de maig 14, 2007

Depilació femenina



Ὦ λαμπρὸν ὄμμα τοῦ τροχηλάτου λύχνου
...
μόνος δὲ μηρῶν εἰς ἀπορρήτους μυχοὺς
λάμπεις ἀφεύων τὴν ἐπανθοῦσαν τρίχα


Oh, ull fulgent de l'arrodonida llàntia, ... només tu il·lumines els secrets racons de les nostres cuixes en cremar el borrissol que hi creix. (Aristòfanes, Les assembleistes, 1-13)





dimecres, de maig 09, 2007

Leda atómica (1949)



També Salvador Dalí, el geni del surrealisme, va tractar-hi temes mitològics; ací, el de Leda i el cigne...

dimarts, de maig 08, 2007

Rites pagans



El Temps nº 1.194

Creus
per Alfons Llorenç

Al centre de Torà, en la Segarra, es planta un gran arbre; a Camporrells, poble de la Llitera, famós por les seues aigües medicinals, busquen el xop més alt del terme, que és portat a pes de braços fins a la plaça major per enlairar-lo: la festa del mai; a Àger la Noguera) era pelat i ornat amb daurades taronges; al voltant de la Seu de Barcelona es clavaven pins... Especialment, a la Catalunya vella els joves, la nit de l'1 de maig anaven a tallar l'arbre més alt de la rodalia i de portar-lo, sense tocar terra, a la vila per, cerimonialment, clavar-lo en la mare terra, enmig de la gatzara, en una nit de gresca i joia. És la festa de l'arbre del maig.

Els arbres, després de la mort de l'hivern, reviuen, en renéixer la natura. Com a arbres còsmics de la vida i pel poder fecundador que se'ls atribuïa foren objecte de culte des de temps ben reculats. No hi havia déu sense arbre emblemàtic. El món clàssic col·locava per maig, en punts màgics, arbres carregats de símbols i solemnitzava la primavera amb processons de grans troncs, engalanats amb cintes i flors, dedicats a Attis, el déu jove, amant de Cibele, que moria com la flor i ressuscitava com a fruit, entre les desbordades alegries dels seus fidels.


Amb els colons del segle XIII arribaren a València els "maigs". Les columnes i els menhirs que exorcitzaven les demoníaques cruïlles dels camins passaren als encreuaments dels carrers. Foren batejats i l'arbre fàl·lic sagrat es transfigurà en creu de maig, igualment revestida de flors, el sexe dels vegetals, prenyades de fruits. I, de la mà de les falles ¡ altres entitats cíviques, cada 3 de maig amaneix el cap i casal sembrat d'un centenar de creus de maig amb el seu tast de mitologia, identitat i exaltació de l'amor, que també Verdaguer lligà als arbres: "A l'arbre d'amor/ m'he enfilat un dia,/ sols per abastar/ el fruit de la vida."


diumenge, d’abril 29, 2007

La Via Augusta





Vídeo promocional d'aquesta sèrie televisiva de TV3. Ací o ací en teniu més.


divendres, d’abril 27, 2007

Tarragona, segle I



24/04/2007 21.10
Comunicació // Tarragona
TV3 estrena dijous la sèrie "La Via Augusta"

Amors, passions, desig, lluites de poder i ambició són la matèria primera de "La Via Augusta", una producció de ficció ambientada a la Tàrraco romana que TV3 estrena aquest dijous a les 22.15. La nova sèrie, escrita per Joaquim Oristrell i dirigida per Sònia Sánchez, gira al voltant de les relacions entre una família de senyors romans que arriba a Catalunya acompanyant el cèsar i els seus esclaus.

"Malgrat estar ambientada a l'època dels romans, 'La Via Augusta' és una història actual perquè tot i que han passat més de 2.000 anys els sentiments humans continuen sent els mateixos", ha comentat Joaquim Oristrell en l'acte de presentació de la sèrie, aquest dimarts al migdia a Tarragona.

Oristrell, creador de la idea i autor dels guions juntament amb Enric Gomà, ha puntualitzat que la nova sèrie no és una història de la Història sinó sobre relacions humanes, i ha recordat també que els imperis han existit sempre. "Ara el cèsar seria George Bush i la romanització, anar buscar petroli a l'Iraq".

La directora de la producció, Sònia Sánchez -que ja havia treballat amb Oristrell a "Majoria absoluta"- ha destacat la qualitat de la feina que s'ha fet des d'ambientació i vestuari per recrear amb fidelitat l'època, i també el luxe de poder rodar amb un repartiment que encapçalen figures tan conegudes com Anna Lizaran, Francesc Garrido, Mònica López, Jordi Bosch, Ferran Rañé, Albert Ribalta, Cristina Plaza, Toni Sevilla i Alícia Pérez.

Tots donen vida a una història que arrenca amb l'ordre del cèsar August (Jordi Bosch) al seu metge Pompeu (Francesc Garrido) de traslladar-se a Tàrraco, on ell pensa instal·lar-se. Pompeu farà el viatge acompanyat de la seva família i de vuit esclaus ibers.

Francesc Escribano, director de TV3, ha reafirmat l'aposta que la cadena fa per "La Via Augusta", "una sèrie arriscada, però de molta qualitat i que esperem que ajudi també a despertar l'interès dels espectadors per la història, i en concret per l'època romana a Catalunya".

Per incentivar aquesta curiositat dels espectadors, després de l'emissió del capítol, d'una hora de durada, TV3 estrena, com a complement de la sèrie, "A la romana", un espai divulgatiu de 15 minuts que cada setmana explicarà amb ironia però també amb rigor històric com era la vida quotidiana dels romans a casa nostra en àmbits com la cuina, l'educació, el poder, el matrimoni o l'esport.

El nou programa és dirigit per Oristrell i presentat per Enric Calpena amb la col·laboració d'Oriol Grau i Alexandra Palomo.


dijous, d’abril 26, 2007

Ludi Saguntini



Sagunto reedita sus clásicos
Más de 120 colegios recorren en dos días las propuestas lúdicas, formativas y teatrales de la Semana de Cultura Clásica de la capital comarcal
MARINA COSTA/ SAGUNTO

Más de 2.500 alumnos procedentes de 120 colegios de toda la Comunitat han pasado por la Semana de Cultura Clásica de Sagunto durante sus dos primeras jornadas. Talleres, teatro y múltiples actividades han trasladado a la ciudad hasta la antigüedad en esta nueva etapa del exitoso Ludi Saguntini.

Tal es la transformación que se vive cada año en la capital comarcal, que ayer Sagunto recibió la visita de varios representantes de la Conselleria de Cultura, junto con los directores y responsables de este proyecto sin precedentes.

Tampoco faltaron a este ‘‘día educativo’’ todos los estamentos implicados, incluidos padres y madres. El Festival de Teatro Grecolatino, que se celebra en el teatro romano de Sagunto, prosiguió con su programación con la interpretación de Lisístrata, de Aristófanes, y Medea, de Eurípides. Hoy los miles de estudiantes podrán disfrutar de Electra de Sófocles y Mostellaria de Plauto.

Los talleres de indumentaria, tiempo, cocina o juegos hacen cada día las delicias de grandes y pequeños. Las tres propuestas que se estrenan este año también han conseguido entusiasmar a los estudiantes con temas tan atractivos como la magia, la cosmética antigua y el Olimpomenuts, esta última preparada para escolares de infantil, de tres a cinco años.

Más juegos para aprender

‘‘Hemos pasado de los ocho talleres del año pasado a los once de esta edición y están teniendo todos muchísimo éxito’’, según explica José María Rubio, uno de los organizadores.

Otra novedad es la incorporación de nuevos espacios de la ciudad para la materialización de esta propuestas educativas, cuya máxima es subrayar el aspecto lúdico de la enseñanza. Varios talleres utilizan las instalaciones del mercado de Sagunto, mientras el resto se divide por zonas como la Glorieta, Capellà Pallarés o los institutos participantes. Muchos elementos de aquellas culturas perviven en nuestros días o han evolucionado de forma sorprendente.

Los jóvenes rastreadores de conocimientos descubren en la Semana de Cultura Clásica qué comían los romanos y como celebraban sus conocidos banquetes, cómo se vestían en la Grecia clásica, a que jugaban los niños en aquellos periodos y cuál es la rica herencia que dejaron aquellas nobles culturas.

El reparto del calendario, la ciencia del momento o cuáles eran los secretos de belleza de aquellos hombres y mujeres son algunos de los datos que se desvelan en cada una de estas propuestas. Los Ludi Saguntini 2007 esperan una importante afluencia a lo largo de la semana de nada menos que 12.000 alumnos, procedentes de multitud de centros educativos.

Y es que esta semana cultural se ha convertido, nunca mejor dicho, en todo un clásico.


dimarts, d’abril 24, 2007

Ettore e Andromaca (1966)



Una altra visió moderna d'un tema clàssic, en aquest cas també del cicle troià: l'acomiadament (VI, 390-430) d'Hèctor i Andròmaca, descrit per Homer a la Ilíada i re-interpretat ara pels pinzells de Giorgio de Chirico.

divendres, d’abril 20, 2007

Naixement d'un imperi




Vrbs oritur (quis tunc hoc ulli credere posset?)
victorem terris impositura pedem.
Cuncta regas et sis magno sub Caesare semper,
saepe etiam plures nominis huius habe


Estava naixent-hi una ciutat que --qui hauria pogut creure-s'ho aleshores?-- anava a aixafar victoriosa tota la terra. Tu, Roma, regeix tot l'univers sempre sota el gran Cèsar August i que també hi tingues sovint a moltíssims d'aquest nom. (Ovidi, Fasts IV, 857-860)


21 d'abril del 753 a.C.


dijous, d’abril 19, 2007

Estic malaltó



Sent no haver-vos pogut avisar, però ahir em vaig alçar amb lumbàlgia i hui, tot i que esperava estar millor i anar a classe, em trobe igual, així que ací estic, tancat a casa per segon dia consecutiu :(

En fi, que està molt bé això de mens sana in corpore sano, però ningú no m'havia avisat de què passar-me'n in corpore sanando podia acabar així...i tot per no haver fet cas de l'Apol·lo dèlfic: Μηδέν ἄγαν (medén ágan, "res en excés").

dimecres, d’abril 18, 2007

El món dels morts




Topografia del món subterrani i camí que hi segueix Eneas, descrit per Virgili al llibre 6 de l'Eneida.

Roman Polanski i Pompeia



Levante-EMV (17/04/2007)

Polanski rodará «Pompeya» en Alicante con 130 millones tras descartar Italia
El rodaje se prolongará durante cinco meses
OTR/Press, Los Angeles.

Los estudios de La Ciudad de la Luz de Alicante son el escenario elegido por el cineasta Roman Polanski para rodar Pompeya, la versión cinematográfica de la exitosa novela de Robert Harris. El film, con guión de Polanski y el propio Harris, relata los dos últimos días de la ciudad romana antes de la trágica erupción del Vesubio, que el 24 de agosto del año 79 acabó con la vida sus miles de habitantes y sepultó la ciudad bajo un mar de lava y cenizas, perpetuándola tal y como era a través de los siglos.

La película que, según una información publicada por Variety, tiene un presupuesto de 130 millones de dólares, será una superproducción épica con un calendario de rodaje de nada más y nada menos que cinco meses, la mayoría de ellos en territorio español. Los trabajos para seleccionar las localizaciones comenzaron el mes pasado, cuando Allan Starski, el diseñador de decorados de Polanski se trasladó a explorar la verdadera Pompeya y viajó hasta Nápoles para ver los restos romanos que se encuentran junto al Museo Arqueológico.

Pero tras los primeros bocetos y mediciones, y pese a que el Gobierno italiano ofreció importantes incentivos a los productores para rodar la película en lo que fue Pompeya, la elección de Polanski para acometer la mayor parte del rodaje --se habla incluso de un 90%-- es la Ciudad de la Luz.

Una vez elegidas las localizaciones, ahora Polanski y su equipo deben decidir el reparto, del que sólo se sabe que buscan a una gran estrella de Hollywood para dar vida a Marco Attinio Primo, el joven ingeniero romano que fue enviado a Pompeya unos días antes de la devastadora erupción.


dilluns, d’abril 16, 2007

La Gàl·lia pre-romana




Pobles i regions de la Gàl·lia en època de Cèsar.

Campanyes de Cèsar




Figura esquemàtica amb les campanyes anuals de Cèsar a la Gàl·lia reflectides a la seua obra.

dimarts, d’abril 03, 2007

Las curvas del mármol



El País, 21/03/2007
(Edició impressa)
Secció: Cultura.
Pág. 55


Las curvas del mármol
ESTELA OCAMPO

Praxíteles, cuya vida como la de la mayoría de los artistas griegos está bastante teñida de fantasia, es conocido como el primer escultor en realizar un desnudo femenino, la Afrodita de Cnido. El hecho no es anecdótico porque los griegos habian representado el cuerpo masculino desnudo desde sus primeras esculturas arcaicas, pero el femenino habia aparecido siempre cubierto de ropa, aunque a finales del siglo V estos ropajes desnudaran más que cubrieran.

La aparición del desnudo femenino implicaba un cambio de mentalidad y un ideal cultural que pasaba de ser representado por el atleta, viril encarnación de los valores cívicos de la polis —entre los cuales la guerra, que en la cultura griega era concebida en términos civilizadores—, a un ideal humano afeminado, para el cual los valores del arte y del pensamiento cuentan más que los atléticos. Praxíteles prefería la escultura en marmol al bronce más propio del siglo V, e incluso su concepción del modelado, muy sutil, con suaves pasajes de la oscuridad a la luz, llevó a que algunas de sus esculturas estuvieran policromadas por Nicias, un famoso pintor.

Praxíteles parte del clasicismo pero apunta al helenismo. En el siglo V antes de Cristo, Policleto, autor del Doríforo, una escultura que dominó todo el siglo, como el Hermes de Praxíteles lo haría en el siglo IV, escribió un libro, el Kanon o Regla, donde establecía las relaciones de proporción mutua entre las diferentes partes del cuerpo humano, normativas y matemáticas, introduciendo un naturalismo idealizado que buscaba conciliar la observación de la naturaleza con un ideal de belleza, el del atleta fuerte y maduro. Praxíteles une también la observación de la naturaleza con el ideal de belleza, pero no le interesa el atletismo con todo lo que conlleva. Sus dioses son jóvenes y esbeltos, animados de un movimiento ondulante y sensual que sería conocido en la posterior historia del arte como “curva praxiteliana”, una línea que recorre todo el cuerpo dotándolo de un ritmo flexible. Incluso Apolo, el dios representado por Fidias potente y bello, es presentado por Praxíteles en el Apolo Sauróctono como un adolescente sin musculatura y en una actitud juguetona, apoyado en un tronco de árbol mientras persigue una lagartija con una flecha. Para Praxíteles los dioses ya no son encarnaciones místicas de fuerzas abstractas sino seres con intensidad y humanidad.

Los ideales de la polis del siglo V habían caído en descrédito y una época de mayor ambigüedad, que comenzaba a descubrir el individualismo y el placer estaba en ciernes. Praxíteles es no solamente un gran escultor, sino también un verdadero innovador que plasmó en sus obras una nueva visión del arte y de la vida. - - - Estela Ocampo es profesora de Teoría del Arte en la UPF.


divendres, de març 30, 2007

Recomanacions



Aprofitant que aquest trimestre els alumnes de B1B heu de llegir una versió adaptada de l'Eneida de Virgili, vos suggerisc ampliar eixa lectura amb la recreació literària que dels amors de Dido i Enees ens fa la Isabel Barceló al seu blog; i sobre Virgili i l'Eneida podeu llegir més ací.

I els de B2B podeu ampliar els vostres temes de Literatura clicant en els enllaços que vos propose:



dimecres, de març 28, 2007

...i a València





Article del Levante-EMV (28/03/2007):

ARQUEOLOGÍA

Hallan una estatua romana de la época imperial y de un metro de altura en pleno centro de Valencia

Los expertos creen que la pieza podría pertenecer a una tumba de carácter monumental ubicada en el barrio de Velluters. Junto a la escultura de mármol han aparecido lápidas con inscripciones.

R. F., Valencia

Una estatua de la época imperial romana de cerca de un metro de altura y fechada, según los primeros datos que se poseen, en el Siglo II d. c. ha aparecido en pleno centro de Valencia, en el barrio de Velluters, en el trascurso de unas excavaciones de carácter ordinario y preceptivas antes de cualquier edificación.

Aunque el hallazgo se producía el pasado viernes no era hasta ayer cuando la Dirección General de Patrimonio daba a conocer la noticia. Sin duda, se trata de un importante hallazgo. Por la importancia de la pieza, su tamaño, su datación pero también por las hipótesis que, de momento, barajan los arqueólogos sobre el lugar de la localización y las sorpresas que el yacimiento podría deparar.

La pieza fue encontrada en lo que se cree fue una necrópolis. De entre los restos hallados, según informaba ayer la Conselleria de Cultura, quien evitó facilitar mayores datos sobre la localización exacta del yacimiento por lógico temor a expolios, destaca la aparición de un probable pozo votivo en el que se encontró la escultura de mármol que representa, posiblemente, a una musa.

La figura estaba dividida en tres trozos que casaban perfectamente. Está carente de cabeza y los antebrazos y ataviada con una túnica, o peplo, vestidura característica de las mujeres romanas adineradas, realizada mediante la técnica de paños mojados, con la que el artista lograba una fiel representación de la anatomía femenina sugerida bajo los pliegues del tejido.

Los arqueólogos no descartaban que la pieza pudiera completarse, así como también que pudieran aparecer otros elementos. De momento y debido a la lluvia caída ayer, las excavaciones han quedado paralizadas. La pieza se encontraba en torno a unos 2,5 metros de profundidad. Estaba rodeada de sillares. Según los primeros indicios, el cementerio habría sido arrasado en el siglo XII.

En el mismo pozo han salido también dos estelas funerarias con inscripciones dedicadas a las mujeres de dos libertos. Este hecho es el que arrastra a una segunda hipótesis, que la pieza pertenezca a una tumba de carácter monumental.

Asimismo, en la intervención arqueológica que está siendo dirigida por Asunción Viñes Pérez y Agustina Herreros Hernández, se han documentado catorce enterramientos de adultos, tanto hombres como mujeres, en fosas con cubiertas de tégulas planas o a doble vertiente, todas sin ajuar, por lo que está por determinar su cronología. También se ha documentado un enterramiento infantil.

La cronología de la necrópolis se remontaría a finales del siglo II o inicios del III d.c. y se amortizaría en el siglo V d.C.

El espacio del yacimiento se situaría en este tiempo al suroeste de la ciudad romana, una zona destacada, que bordearía los canales fluviales que servirían de límite natural a la ciudad y que la salvarían probablemente de las avenidas fluviales. Esta extensa área cementerial fue descubierta ya en los años 40 con motivo una intervención urbanística. La densidad del cementerio es de 1 enterramiento cada 6,8 m2 siempre en un solo nivel, hecho que indica que las tumbas deberían tener algún tipo de señalización que impidiera que las nuevas inhumaciones cortaran a las ya existentes. Estaban organizadas por calles, distribución habitual en las necrópolis de la época. Agustina Herreros Hernández, una de las directoras de la excavación, recordaba ayer a Levante-EMV que desde hace meses se lleva excavando en la zona pero hasta ahora no se habían tenido resultados destacables. Asimismo, destacaba que salvo cambios sustanciales o hallazgos de mayor naturaleza, la excavación podría prolongarse hasta el verano. «No es normal que aparezcan piezas tan grandes. Es pronto para valorar la importancia del yacimiento, dependerá no sólo de otros posibles hallazgos sino también de su pertenencia. Lo que sí está claro es que se trata de un pieza de gran valor que hay que estudiar con detenimiento», añadió Herreros. La estatua ha sido depositada en el Servicio Arqueológico Municipal.



Troballes romanes a Sagunt



Article aparegut al Levante-EMV (23/03/2007):


HALLAZGO ARQUEOLÓGICO

Sagunt planea cambiar el trazado de la N-340 para que se vea la calzada romana
Las nuevas excavaciones revelan que la vía medía 5 metros de ancho

Mónica Arribas, Sagunt

El Ayuntamiento de Sagunt estudia dejar a la vista los restos de la calzada romana atribuidos a la Vía Augusta que se han hallado durante la reurbanización de la antigua travesía de la N-340.

Para lograr este objetivo, el consistorio está valorando la posibilidad de modificar parcialmente el proyecto de remodelación, de manera que los hallazgos no se queden bajo el futuro vial, sino que estén en un amplio tramo de acera, donde sea posible dejarlos visibles en el mismo lugar donde han aparecido.

Esta variación implicaría desplazar los nuevos carriles y zonas de aparcamiento a la parte de la avenida más alejada de los vestigios romanos. Todo ello, en un amplio tramo que iría desde la estación al puente situado frente a la calle Valencia.

Las últimas excavaciones realizadas junto a los restos de la calzada romana han sacado a la luz nuevas losetas en un tramo de unos 17 metros de longitud y casi uno de ancho. Además, han permitido conocer que la vía tenía en total 5 metros de anchura pues se han hallado muros en sus dos laterales que la delimitan y, al parecer, correspondían a las fachadas de unas viviendas realizadas posteriormente.

El arqueólogo que realiza el seguimiento de las obras, Juan Carlos Carrera, apunta que los alrededores del hallazgo están desde ayer totalmente excavados, de acuerdo con las directrices que les marcó la Conselleria de Cultura.





dimarts, de març 27, 2007

El cavall de Troia



Imatge: Trojan Horse, de Jade Christina Green.

I no va tan desencaminada la Jade Christina en aquesta recreació surrealista del mite del cavall de Troia...


dilluns, de març 26, 2007

Els tres-cents espartans




Sobre 300, estrenada aquest cap de setmana proppassat:

La pel·lícula de Zack Snyder sobre la batalla de les Termòpiles, que avui arriba a les cartelleres, és un eficaç relat sobre bons i dolents, molt lligat al món d'avui
La bella mort dels 300
Carles Miralles

Els grecs ja no sabien gaire com havia anat, la batalla de les Termòpiles. De seguida es va convertir en un mite i devia ser aviat usada, ideològicament, segons convenia a qui l'usava. De tota manera, una cosa és clara: els espartans hi van guanyar els perses i, encara que ara corrin alguns historiadors de l'antiguitat a avisar-nos que els perses eren gent civilitzada i no com els presentava la tradició dels grecs, ells ja deuen saber que la història l'han feta sempre els vencedors. I des dels grecs va quedar consagrada com una gesta, la batalla de les Termòpiles, com el mite de 300 espartans que gosaren plantar cara a l'imperi invasor dels perses, un nombrosíssim exèrcit, en deturaren l'avançada i moriren com a herois defensant el congost de Portescaldes.

D'altra banda, 300 --els 300 espartans que al final defensaren el pas, únics entre els 4.000 grecs que s'hi havien congregat, segons Heròdot--, és un film que no és certament històric sinó decididament èpic; no explica un moment de la història antiga sinó que proposa un relat cinematogràfic a uns espectadors d'ara mateix.

Zack Snyder se'n serveix per a l'exaltació d'uns valors: morir per la pàtria, l'honor i la llibertat, la glòria. Glory és la paraula que he sentit més vegades, en boca sobretot de Leònides (Gerald Butler), el rei i general dels espartans. Amb earth i freedom. La terra i l'aigua les exigeix l'invasor persa, el rei Xerxes (Rodrigo Santoro), en senyal de submissió. I els espartans responen sacralitzant la llibertat de la terra; això els espartans bons, que són els guerrers, els 300 que resisteixen fins a la mort, i no els polítics, corruptes i traïdors. Aquesta resistència, els altres grecs, que es retiren en saber que els perses han trobat un altre camí i els estan rodejant, entenen que és inútil, però Leònides exhorta els seus soldats i els espectadors en el sentit que no ho és perquè els comportarà la glòria, i, a més, és presentada com a necessària per al triomf final dels grecs sobre els perses en la batalla de Platea.

És una història de bons i de dolents, del valor heroic que s'oposa des de la inferioritat a la covardia dels poderosos. Dels de fora i dels de dins. La traïció, a més de l'inventat Teró, la representa també el tradicional Efialtes, que prové d'Heròdot i que a la pel·lícula han convertit en estrafet i lamentable.

Una història de bons i de dolents, d'exaltació de la mort per la pàtria. Molt ben contada també per un altre invent, el de Dílios, interpretat per David Wenham; Dílios és un dels 300 però, ferit, és preservat per Leònides de la mort perquè porti la notícia a Esparta. Així, esdevé el narrador, la veu que explica la contalla bèl·lica, i al final qui pregona el lligam entre els morts a les Termòpiles i els vencedors de Platea.

Però, on són Marató i Salamina? Ni Marató surt com a paral·lel atenès de la gesta espartana ni Salamina, entre les Termòpiles i Platea, és celebrada com a victòria. Només la bel·licositat d'Esparta correspon a l'elogi de la mort i de la glòria, a l'exaltació del que els guerrers espartans anomenen "la bella mort". Hi ha altres perspectives que permeten enfocar el concepte èpic des de l'òptica dels usos que en feren els grecs del segle V aC. Cosa que no és possible des de la d'aquesta pel·lícula, tota desplegada des de la contundència de tenir tan clar on són els bons i on els dolents. I aquest és potser el perill perquè encara hi ha perses, i previsiblement també espartans; i que continuïn sent tan dolents i tan bons, ara com sempre, en l'art del relat i de la tècnica cinematogràfica al darrere. O dit d'una altra manera, que tornin els herois i que, després de la ferotgia d'Aquil·les, se'ns proposi la mort per la pàtria amb un llenguatge tan indiferent als matisos, i tan eficaç.



[Via Els dies de Dèdal]

dijous, de març 22, 2007

Friné o el reto de la belleza



Imatge: Phryné devant l'aréopage, per J.L.Gérôme (1861)

Friné era la modelo y amante de Praxíteles. Su belleza era celebrada por todos y por ella misma, sin duda menos modesta de lo que aconsejan los manuales.

Un día la asamblea de sabios atenienses, hartos de oírla decir que ella era más hermosa que nadie, la acusaron de blasfemia en un cielo tan lleno de diosas como el suyo, sobre todo de diosas tan poco ajenas a los deseos humanos. Cuando, ante el areópago, el defensor de Friné se quedó sin argumentos, optó por quitar a Friné la ropa con que ocultaba su desnudez. La asamblea de jueces, ante la maravilla de un cuerpo perfecto, abandonó toda idea de impiedad.

Jean-Léon Gérôme pintó el episodio en 1861 y desató otro escándalo. El público parisiense se identificó con los barbudos que miran a la chica y se sintió tratado de rijoso. Gérôme era un virtuoso en la materia y en ese juego fue luego aún más lejos cuando en 1890 pintó Pigmalión y Galatea, en la que el escultor besa su escultura y hace que ésa cobre vida. Se cerraba así un círculo que se había abierto en Cnido 2.300 años antes.

[Font: El País]

dimecres, de març 21, 2007

Retorn de la primavera




Iam uer egelidos refert tepores,
iam caeli furor aequinoctialis
iucundis Zephyri silescit aureis.

Ja la primavera ens torna a dur una tèbia escalfor,
ja el furor d'un cel equinoccial
s'apaivaga amb les suaus brises de Zèfir.
(Catul, Odes 46, 1-3)


dimarts, de març 20, 2007

Mirant cap endarrere




Mentre esperem el retorn a classe i l'inici de la darrera avaluació no està malament una ullada cap endarrere...

dijous, de març 15, 2007

Les idus de març



"Així, doncs, per tal que August no fos nat de sement mortal, calia que Cèsar esdevingués déu...I tot just això havia dit Júpiter, que la nutrícia Venus es va presentar al bell mig de la seu del senat sense que ningú la veiés i va arrabassar del cos la recent ànima del seu Cèsar i, no permetent que es disolgués en l'aire, la va enlairar fins als estels del cel." (Ovidi, MetamorfosisXV, vv.760-846)

I hui, 15 de març, n'és l'aniversari, de l'assassinat de Cèsar, un dia com aquest de l'any 44 a.C., i l'alexandrí Kavafis (1863-1933) ens ho recorda en un poema traduït per Alexis E. Solà i que és alhora un advertiment i un càntic vetllat a les bondats de l'auream mediocritatem:

IDUS DE MARÇ
Tem les grandeses, ànima
I les teves ambicions, si vèncer-les
no pots, segueix-les, dubtosa i assenyada.
I com més endavant vagis,
més caldrà que estiguis atenta i vigilant.
(...)



dilluns, de març 12, 2007

Incitació a l'estudi



"Treballa, ase, treballa com jo he treballat, i en trauràs profit."

Supose que amb tots els exàmens que heu tingut i amb els que vos queden, sobretot el de Llatí, no estareu molt tranquils aquests dies, en els que a més ja es percep la festa i la disbauxa.

Això, però, és normal, i sempre els ha passat als estudiants de totes les èpoques, així que, per a animar-vos una mica, ací vos deixe un inspirador graffito escolar que fa vint segles algun estudiant li va dedicar a un altre en una paret de la Domus Gelotiana, al turó del Palatí (Roma), amb un missatge subliminal força clar per a incitar-lo a esforçar-se en l'estudi.

Per cert que el dibuix representa a un ase lligat a una roda de molí, a la que dona voltes per a moldre-hi el blat i traure'n la farina...