divendres, de maig 25, 2007

No al conciertazo




També nosaltres ens sumem a la protesta contra aquesta injusta mesura política --que no educativa-- d'un govern de dretes que, en veure's en perill de perdre les eleccions, vol deixar les coses lligades en favor dels seus 'amics'.

dimarts, de maig 22, 2007

Nou Museu Històric de Sagunt



Levante-EMV, 22/05/2007

El Museu Històric de Sagunt abre sus puertas tras 17 años sin sede y cuatro de obras
Mónica Arribas, Sagunt

El nuevo museo arqueológico de Sagunt abrió ayer sus puertas, diecisiete años después del derrumbe del anterior edificio y tras casi cuatro años de obras para rehabilitar su nueva sede: La casa señorial del Mestre Peña, datada entre los siglos XIV y XV.
A escasos días para las elecciones, el ahora denominado Museu Històric de Sagunt (MUHSAG) inició su andadura con la visita de la secretaria autonómica de Cultura, Concha Gómez y la alcaldesa de Sagunt, Gloria Calero, entre otros. Las sonrisas y el buen ambiente prevalecieron, a pesar del reciente cruce de declaraciones entre los responsables de la conselleria y el ayuntamiento por los retrasos de última hora en la apertura del edificio, debido a ciertos trámites burocráticos. La Generalitat ha invertido casi 2 millones de euros y espera a unos 100.000 visitantes en su primer año de funcionamiento.

Gómez fue la única que reunió a los medios de comunicaciones para hacer declaraciones y, a preguntas de los periodistas, aseguró que esa misma mañana se había entregado el plan de emergencia solicitado por las autoridades municipales.

Gómez confirmó que la intención de su equipo es abrir el museo por las noches, cuando haya representaciones del festival Sagunt a Escena, hasta el inicio de los espectáculos. Y apuntó que con la apertura del museo «Cultura ha cumplido casi todos sus compromisos con la ciudad en esta legislatura. Nos falta lograr la propiedad de la Gerencia, que en pocos meses podrá ser de la Generalitat, pero el proyecto de uso para convertirla en el Campus de la Ciudad de las Artes Escénicas se ha seguido haciendo. Además, hemos llegado a un acuerdo con la Sepi para comprar la Nau y se han desafectado los terrenos que no nos hacían falta».
Respecto a las posibles compensaciones a los propietarios de ese suelo que, inicialmente, se reservó a la Ciudad del Teatro, la responsable de Cultura aseguró que «aún no nos hemos sentado con ellos y habrá que calcularlo». También reiteró su compromiso de organizar en Sagunt la conocida muestra de arte sacro La Luz de las Imágenes y prometió un plan director de patrimonio.


dimarts, de maig 15, 2007

Carrer d'Homer




Home, està bé que se'n recorden, dels autors clàssics, però tal i com està el pati, dic jo: ¿estaran referint-s'hi al nostre Homer, el rapsoda cec, o a Homer...Simpson?

dilluns, de maig 14, 2007

Depilació femenina



Ὦ λαμπρὸν ὄμμα τοῦ τροχηλάτου λύχνου
...
μόνος δὲ μηρῶν εἰς ἀπορρήτους μυχοὺς
λάμπεις ἀφεύων τὴν ἐπανθοῦσαν τρίχα


Oh, ull fulgent de l'arrodonida llàntia, ... només tu il·lumines els secrets racons de les nostres cuixes en cremar el borrissol que hi creix. (Aristòfanes, Les assembleistes, 1-13)





dimecres, de maig 09, 2007

Leda atómica (1949)



També Salvador Dalí, el geni del surrealisme, va tractar-hi temes mitològics; ací, el de Leda i el cigne...

dimarts, de maig 08, 2007

Rites pagans



El Temps nº 1.194

Creus
per Alfons Llorenç

Al centre de Torà, en la Segarra, es planta un gran arbre; a Camporrells, poble de la Llitera, famós por les seues aigües medicinals, busquen el xop més alt del terme, que és portat a pes de braços fins a la plaça major per enlairar-lo: la festa del mai; a Àger la Noguera) era pelat i ornat amb daurades taronges; al voltant de la Seu de Barcelona es clavaven pins... Especialment, a la Catalunya vella els joves, la nit de l'1 de maig anaven a tallar l'arbre més alt de la rodalia i de portar-lo, sense tocar terra, a la vila per, cerimonialment, clavar-lo en la mare terra, enmig de la gatzara, en una nit de gresca i joia. És la festa de l'arbre del maig.

Els arbres, després de la mort de l'hivern, reviuen, en renéixer la natura. Com a arbres còsmics de la vida i pel poder fecundador que se'ls atribuïa foren objecte de culte des de temps ben reculats. No hi havia déu sense arbre emblemàtic. El món clàssic col·locava per maig, en punts màgics, arbres carregats de símbols i solemnitzava la primavera amb processons de grans troncs, engalanats amb cintes i flors, dedicats a Attis, el déu jove, amant de Cibele, que moria com la flor i ressuscitava com a fruit, entre les desbordades alegries dels seus fidels.


Amb els colons del segle XIII arribaren a València els "maigs". Les columnes i els menhirs que exorcitzaven les demoníaques cruïlles dels camins passaren als encreuaments dels carrers. Foren batejats i l'arbre fàl·lic sagrat es transfigurà en creu de maig, igualment revestida de flors, el sexe dels vegetals, prenyades de fruits. I, de la mà de les falles ¡ altres entitats cíviques, cada 3 de maig amaneix el cap i casal sembrat d'un centenar de creus de maig amb el seu tast de mitologia, identitat i exaltació de l'amor, que també Verdaguer lligà als arbres: "A l'arbre d'amor/ m'he enfilat un dia,/ sols per abastar/ el fruit de la vida."